Acabem l’any amb els pressupostos de la Generalitat pel 2022 aprovats. Uns
pressupostos tan necessaris com insuficients. Tal i com assenyalaven a la nota
de premsa publicada el mateix dia de la votació, un acord que aboca al Tercer
Sector Social a un període de gran inestabilitat i incertesa.
No, no és una exageració. Des de La Confederació vam proposar al grups
parlamentaris setze esmenes demanant que el projecte de pressupostos fos
revisat per aconseguir un pla plurianual de millora del finançament que
permetés assegurar la qualitat de l’atenció a les persones, la sostenibilitat
dels serveis i un escenari d’equiparació de les condicions laborals de les
professionals respecte la funció pública. Cap de les esmenes va ser tinguda en
compte i no s’ha incorporat cap millora en el finançament dels serveis públics
d’atenció a les persones de caràcter social, incomplint així part dels
compromisos adquirits amb el sector.
Serveis de titularitat pública. És aquí on rau una de les claus principals
de l’atzucac en que ens trobem. Estem parlant de serveis públics gestionats per
una Tercer Sector Social que ha demostrat sobradament ser aliat de les
administracions en la provisió de serveis amb la màxima qualitat, amb vocació
de servei públic i sense afany de lucre. Volem garantir la sostenibilitat de
les nostres entitats, és clar que si. I millorar les condicions de treball de
les professionals que hi treballem, per suposat. Però fonamentalment, volem
assegurar la qualitat i viabilitat d’uns serveis dels que les administracions
públiques en són les darreres responsables.
Des de La Confederació vam estimar que, en conjunt, l’increment que reclamava
el Tercer Sector Social per l’any 2022 exclusivament en concepte de millora de
preus, tarifes, mòduls o partides pressupostàries corresponents als serveis
d’atenció a les persones de caràcter social es concretava en 180 milions
d’euros. 180 milions en un pressupost de 38.139 milions de despesa; 180 milions
front els 438,1 milions destinats a millorar les condicions de les
professionals de Salut (ho celebrem alhora que denunciem que encara és
insuficient); 180 milions front els 200 que Educació preveu per noves
incorporacions de personal i millores (ho celebrem alhora que denunciem que és
insuficient).
No pot ser que la delegació que es fa cap el sector i la no priorització
del mateix ataqui la qualitat dels serveis als col·lectius més vulnerables de
la nostra societat. El país no es pot permetre seguir debilitant el teixit
social de casa nostra a costa de polítiques de contenció i, per tant, cal
invertir en l’enfortiment del sector social, un sector que sens dubte és
estratègic i essencial per la recuperació després de la pandèmia. Ens sentim
decebuts i menystinguts.
L’esforç fet aquesta any per ser propositius i les experiències d’anys
anteriors ens ensenyen que la capacitat del Govern per aplicar millores en el
finançament dels serveis d’atenció a les persones no s’esgota en l’aprovació
dels pressupostos. No negarem, però, que la situació és d’una extraordinària
complexitat. Aquest nou incompliment, que suma a molts anys de decepcions, vol
dir que malgrat les bones paraules, no es considera prioritari el finançament
del sector social. On han quedat els aprenentatges de la pandèmia i del tsunami
de crisi social? Què s’ha n’ha fet dels compromisos signats a l’Acord per una
Catalunya Social del 2020?
No renunciem, però, a la tasca que tenim encomanada. És en aquest sentit,
com podreu veure en aquest butlletí, que el final d’any ens ha portat la
signatura d’acords en dos dels convens col·lectius que negociarem. Sense
disposar de les millores i garanties necessàries a nivell de finançament, hem
assumit aquestes signatures en un exercici de responsabilitat. I així ho farem
en la resta de convenis quan sigui possible.
Ara toca moure fitxa a les entitats. Seran aquestes i les federacions les
que decideixin les accions a dur a terme a partir de gener per d’aconseguir les
millores que es mereix el sector i les professionals que en formen part.
Acabem l’any amb pressupostos, però sense respostes. Amb una pandèmia que
ha decidit incrementar els nivells d’incertesa i desafiament. Amb unes mesures
per lluitar contra el virus que ompliran una mica més el got de la crisi
social, desbordat ja fa temps. Però mirarem d’afrontar el 2022 amb optimisme,
feina i compromís. No hi ha alternativa i no defallirem.
Mentre tant, cuideu-vos i cuideu als que teniu a prop!