Povertà, pobresa. Aquesta haestat una de les paraules dels darrer dies. Per una banda, es feia públic un
informe, un més, sobre les desigualtats a l’Estat Espanyol que feia referència
a la pobresa laboral, que és la situació d’aquelles persones que tot i tenir
una feina i un sou viuen sota el llindar de la pobresa.
Habitualment, quan parlem de
pobresa pensem en aquella part de la població que viu en una situació extrema,
sense treballar i en situació d’exclusió social, però la crisi i les retallades
de sou han fet incrementar la taxa de pobresa laboral d’un 10,8% al 12,7% en
només tres anys.
pobresa pensem en aquella part de la població que viu en una situació extrema,
sense treballar i en situació d’exclusió social, però la crisi i les retallades
de sou han fet incrementar la taxa de pobresa laboral d’un 10,8% al 12,7% en
només tres anys.
L’estudi, dirigit pel
catedràtic Jesús Ruiz-Huerta, estableix també que l’Estat Espanyol és
un dels països europeus amb major desigualtat econòmica. Les últimes dades
d’Eurostat li atorgaven la pitjor posició a l’eurozona, segons el coeficient
Gini de 2011. Aquest indicador fixa en zero la igualtat perfecta i en 100 la
desigualtat més absoluta i Estat Espanyol va treure el 2011 un 34, el més alt
dels socis de la zona euro.
catedràtic Jesús Ruiz-Huerta, estableix també que l’Estat Espanyol és
un dels països europeus amb major desigualtat econòmica. Les últimes dades
d’Eurostat li atorgaven la pitjor posició a l’eurozona, segons el coeficient
Gini de 2011. Aquest indicador fixa en zero la igualtat perfecta i en 100 la
desigualtat més absoluta i Estat Espanyol va treure el 2011 un 34, el més alt
dels socis de la zona euro.
Embrancats en l’anàlisi de l‘estudi, ens arribava la
notícia de l’elecció del cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio com a 266è papa
de l’Església Catòlica. Un nou papa aparentment inesperat, que no entrava en
cap de les travesses, si és que és possible que alguna cosa que surt del Vaticà
sigui improvisada. En qualsevol cas, es cert que els primers gestos i paraules
del nou bisbe de Roma han trencat l’habitual rigidesa del Vaticà. Tot
acompanyat d’un destacat sentit de l’humor que s’agraeix.
El papa Francesc ha parlat des
del primer moment de la pobresa com a eix del seu pontificat, arribant a
afirmar durant una trobada amb periodistes que l’agradaria una Església pobra
per als pobres. Tota una declaració d’intencions. Ara toca veure quins seran
els primers passos cap aquesta direcció. Confesso, però, el més gran dels escepticismes
davant l’immobilisme d’una de les organitzacions més antigues del món.
del primer moment de la pobresa com a eix del seu pontificat, arribant a
afirmar durant una trobada amb periodistes que l’agradaria una Església pobra
per als pobres. Tota una declaració d’intencions. Ara toca veure quins seran
els primers passos cap aquesta direcció. Confesso, però, el més gran dels escepticismes
davant l’immobilisme d’una de les organitzacions més antigues del món.
Si de veritat Francesc vol
ajudar a resoldre les desigualtats, benvingut. La feina és ingent i falten
mans. En el seu cas, de recursos no en faltaran. Les riqueses acumulades per
l’Església són incalculables. Podria començar, per exemple, pagant els impostos
que per privilegis històrics no paga.
ajudar a resoldre les desigualtats, benvingut. La feina és ingent i falten
mans. En el seu cas, de recursos no en faltaran. Les riqueses acumulades per
l’Església són incalculables. Podria començar, per exemple, pagant els impostos
que per privilegis històrics no paga.
Buona fortuna, Francesco!