Cent dies de Govern.

No està clar si l’origen de la referència als cent dies està en Napoleó
Bonaparte o en Franklin Delano Roosevelt, però com bé sabeu és aquell període
de gràcia que es dona a tot govern abans de començar a avaluar la seva acció.
En el nostre cas i parlant del Govern de Catalunya, ja han passat més de cent
dies des de que el president va ser investit i l’equip de consellers i
conselleres nomenat.

Tirant d’uns quants tòpics, no podem dir altra cosa que la valoració des
del Tercer Sector Social d’aquestes primeres passes és agredolça. Per una
banda, la música amb la que va començar el ball sonava molt bé. Rescat social,
legislatura social, prioritats socials, reconeixement sector social, suport a
les entitats,… Hi ha importants compromisos adquirits amb el sector i des de
La Confederació ens hem pogut trobar durant aquest període amb el conseller
d’Empresa i Treball i amb la consellera de Drets Socials. En ambdós casos hem
trobat receptivitat a les nostres propostes i preocupació per la situació del
sector. I durant els propers dies ens veurem amb la consellera de Presidència.

Lamentablement, les agendes han establert altres prioritats i encara no ens
hem pogut reunir amb el president ni amb el consellers d’Economia, d’Educació o
de Salut, entre d’altres. Sembla un punt contradictori que en la que ha de ser
la legislatura més social de la història, quatre mesos després la primera
patronal del sector social català estigui encara a algunes llistes d’espera.
Però som pacients de mena. Segur que ben aviat trobarem data i hora.

Dèiem que la música sonava bé, però ara toca veure la lletra; o fent un
petit homenatge a un altre president de la Generalitat, cal passar de les
paraules als fets. Durant el darrer any, primer a l’expectativa de convocatòria
d’eleccions i després a l’espera de la constitució de Govern, no ens hem de
cansar d’anunciar i denunciar que una important crisi social s’estava
enquistant al nostre país. I que les respostes i solucions eren urgents. És hora
de concrecions immediates. Els diners del rescat social anunciat s’han de
mobilitzar ja. La revisió del finançament del sector, mitjançant la millora de
la dotació d’uns serveis que com sempre recordem són de titularitat pública, és
inajornable. I la negociació amb el sector dels avantprojectes de llei
d’Economia Social i Solidària, d’Acció Concertada i del Tercer Sector Social (triple
marc legislatiu) han d’agafar velocitat de creuer.

Des de La Confederació tenim clares les prioritats i l’agenda de temes. Com
ja hem dit, els propers pressupostos han de recollir, a més a més de la resta
de dotacions socials demanades, la millora de les tarifes, mòduls i partides
pressupostàries per situar els serveis públics d’acció social al lloc que li
correspon i que permeti millorar les condicions laborals de les professionals
que els presten. En aquest sentit, durant els propers mesos presentarem al
Govern una pla de treball a quatre anys d’increments tarifaris per a les
entitats, que anirà acompanyada de la proposta de trasllat a la negociació
col·lectiva en forma d’increments salarials i altres millores. Demanda
acompanyada de compromís, de manera pública i transparent.

A nivell legislatiu, els nostres esforços s’han de centrar de  la Llei d’Acció Concertada. Les lleis
d’Economia Social i Solidària i la del Tercer Sector Social són importants i
necessàries. Per això les reclamem de manera urgent i les estem treballant amb
els respectius companys de viatge. Però sens dubte la d’Acció Concertada serà
una llei que suposarà un canvi de paradigma en el model de col·laboració entre
les administracions públiques i el sector social i que tindrà un impacte
directe i immediat en les entitats que gestionen serveis. La
desmercantilització dels serveis d’atenció a les persones és un compromís
d’aquest Govern que cal fer realitat sense més demores ni excuses.

I mentre duem a terme la tasca d’incidència i interlocució en representació
del Tercer Sector Social que ens correspon, el proper mes d’octubre celebrarem
l’acte de lliurament dels Premis La Confederació. Cansats de reclamar sense
resultats el reconeixement del sector per part dels nostres polítics,
convertirem la cinquena edició dels premis en un homenatge al conjunt de les
entitats i professionals socials del nostre país pel seu paper clau durant la
pandèmia i per la seva tasca diària al servei de la ciutadania.