La Sectorial que somiàvem!
Benvolgudes i benvolguts cooperativistes.
El passat 29 d’abril vaig tancar la meva etapa com a director de la Sectorial
d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i
com a conseqüència no desitjada i danys colaterals, també vaig haver de deixar
la direcció de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya i la
presidència de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de
Catalunya.
Abans de marxar, a diferència de les escoles cooperatives i de les entitats del
tercer sector, de les que vaig poder acomiadar-me acompanyat pels respectius
Consell Rector i Junta Directiva, no se’m va donar la possibilitat de fer-ho
amb les cooperatives d’iniciativa social. Tristament, a l’hora de dir adéu
després de catorze anys se m’ha tractat amb més respecte i estima des
d’EscolesCoop, La Confederació i els responsables polítics de les
administracions públiques que des de la meva pròpia federació. He esperat un
temps prudencial, però ara veig que no tinc altra manera que aprofitar
les xarxes socials per fer arribar el meu comiat i agraïment i us demano en feu
difusió entre les cooperatives de la Sectorial.
Em
vaig incorporar com a director de la Sectorial d’Iniciativa Social l’any 2008,
ocupant un càrrec de nova creació i amb l’encàrrec de la Comissió de Gestió del
moment, amb el suport de la direcció i presidència que liderava la Federació
llavors, de fer créixer el projecte i donar visibilitat al cooperativisme de
treball sense ànim de lucre. Quan vaig arribar, formaven part de la Sectorial
una setantena d’empreses; catorze anys després gairebé cent vuitanta
cooperatives s’han incorporat a un projecte consolidat, referent i reconegut
pel sector i les administracions públiques. Ha estat una tasca col·lectiva i
els èxits assolits han arribat gràcies a la implicació i dedicació de moltes
persones que s’han compromès amb els objectius comuns. Compartir tots aquest
anys amb centenars d’iniciatives, moltes de les quals he acompanyat a néixer i
créixer, ha estat una lliçó diària de cooperativisme i d’aposta per la
iniciativa social sense ànim de lucre.
Per
tot això no puc fer més que agrair-vos a les més de deu mil persones que avui formeu
part del cooperativisme d’iniciativa social del nostre país la feina que feu,
el compromís, el suport i el mestratge. Com ja he dit aquestes darreres
setmanes, marxo orgullós i feliç per la feina feta, content d’haver liderat un
projecte apassionant i convençut que, malgrat les dificultats, continuarà viu
d’una manera o altra.
Tot
i que són desenes les persones a les que hauria d’esmentar avui, començant per
totes les que al llarg d’aquests anys heu format part de la Comissió de
Gestió, permeteu-me que personalitzi el
meu agraïment en tres noms: Adela Camí, Raquel León i Xavier Benito. Tres
persones amb les que en diferents èpoques he compartit el dia a dia de la Sectorial,
com a representants de la mateixa davant el Consell Rector. Tres persones que
sempre m’han recolzat i acompanyat i que han defensat el projecte més enllà del
que el seu encàrrec demanava, patint sovint a nivell personal les conseqüències
d’una i altra cosa. Tres persones que, per cert, van acabar dimitint. Adela,
Raquel, Xavi, gràcies per la vostra fermesa i honestedat.
Persones
sàvies que m’estimen m’heu dit que no fes aquesta carta. Que em tancarà portes
i em perjudicarà. Potser teniu raó, però per una vegada no us faré cas.
Necessito tancar aquest procés estan bé amb mi mateix. I a més, aquests darrers
anys ja hi hagut massa silencis còmplices i covards.
Tal
i com vaig explicar fa uns dies a l’acte de comiat que em van fer des de La
Confederació, vaig acceptar tancar etapa per dos motius. Per una banda i
principalment, pensant en el meu benestar i en el de la meva família. Després
de quatre anys duríssims, amb dues baixes per estrès i ansietat, el meu cos i
el meu cap estaven al límit. Però per l’altra, vaig veure clar que no tenia
solució el conflicte polític obert a partir del 2018 per la copresidència de la
Federació i una part de la Comissió Permanent del Consell Rector contra la
Comissió de la Gestió de la Sectorial, en no acceptar ni reconèixer l’autonomia
d’acció de la Sectorial. Conflicte que es va personalitzar en mi de manera
obsessiva pel meu rol polític de representació. Fins i tot vaig pensar, optimista
de mena, que potser la meva sortida podia contribuir a desencallar la situació,
tot i que els fets ja m’indiquen que no serà així.
Confesso
que llençar la tovallola d’aquesta manera m’ha provocat una certa sensació de
fracàs. És el primer cop a la meva vida que deixo la feina a mig fer. Però hi
ha moments a la vida que toca prioritzar. Tal i com diu W.G.Sebald al seu
llibre Austerlitz, “Gairebé tots els passos decisius de la nostra vida els fem
com a resultat de lleus ajustaments interiors dels quals amb prou feines en som
conscients.”
Acabo
transmetent-vos a les cooperatives de la Sectorial, un cop més, tot el meu
agraïment, reconeixement i estima. I demanant-vos que, sobretot, mai tingueu
por de demanar comptes i explicacions allà on considereu oportú. La Federació
és tan vostra com de la resta de cooperatives, incloses les que estan al
Consell Rector i a la Comissió Permanent. Democràcia, transparència, honestedat,
una persona, un vot. Aquest és el cooperativisme que m’heu ensenyat i en el que
continuo creient malgrat tot el que he vist i viscut aquests darrers quatre
anys.
Una
abraçada cooperativa.
Joan
Segarra i Ferran
Barcelona,
1 de juny de 2022