Durant molts anys, exercint càrrecs de representació al sector social, he pogut sentir a responsables polítics de diferents colors, parlant de l’aposta per la col·laboració público-social amb el tercer sector social i les organitzacions de l’economia social. Un concepte que, per cert, vam crear nosaltres i ells van abraçar amb entusiasme.
Però la realitat és aquesta. El programa Làbora és una més de moltes de les adjudicacions que estan mercantilitzant els serveis d’atenció a les persones del nostre país. Un cas més, però d’especial gravetat, perquè va ser una iniciativa que responia als models de cocreació que defensàvem. Ras i curt: l’Ajuntament de Barcelona ha optat per fer desaparèixer el model Làbora en una decisió inexplicable i injustificable.
Decidir si l’acció social ha d’estar en mans de les entitats sense afany de lucre o pel contrari, ha de contribuir a incrementar els beneficis anuals d’interessos mercantils era, és i serà una qüestió de voluntat política. La resta és “parole, parole, parole”.