Article publicat a Social.cat el 9 d’octubre de 2025.
L’axiologia, com a branca de la filosofia que estudia els valors, ens ofereix un marc potent per entendre les motivacions profundes que guien les organitzacions del tercer sector i les empreses socials. Més enllà de la gestió, més enllà de l’eficiència, aquestes entitats actuen des d’un compromís ètic que configura la seva raó de ser. No són només estructures que presten serveis o generen ocupació; són comunitats de sentit que interpel·len el model socioeconòmic dominant.
Quan parlem de valors en aquest àmbit, no ho fem en abstracte. Parlem de pràctiques concretes que expressen una determinada manera d’entendre les relacions humanes, el treball, el territori i la democràcia. La cooperació, la transparència, la participació, la sostenibilitat, la inclusió… no són eslògans, sinó principis operatius que orienten les decisions quotidianes. I és en aquesta coherència entre valors i pràctiques on rau la força transformadora del sector.
Les entitats del tercer sector, associacions, fundacions, cooperatives d’iniciativa social, han estat històricament les primeres a detectar necessitats emergents, a donar resposta a col·lectius invisibilitzats, a innovar en l’atenció a les persones. Aquesta capacitat d’anticipació no prové d’un afany de lideratge, sinó d’una escolta activa del territori i d’una voluntat de posar la persona al centre. És una innovació que neix de l’empatia, no del mercat.
Per la seva banda, les empreses de l’economia social demostren dia a dia que és possible generar activitat econòmica sense renunciar a l’impacte social. Que es pot crear ocupació estable i de qualitat, redistribuir el valor generat i fer-ho des d’una governança democràtica. En un món on la precarietat laboral s’ha normalitzat, aquestes empreses són un contrapunt necessari i imprescindible que ens recorda que el treball ha de ser font de dignitat, no d’explotació.
Ara bé, cal reconèixer que aquesta aposta pels valors no està exempta de tensions. En un entorn cada cop més competitiu, les entitats del tercer sector i les empreses socials es veuen sovint obligades a adaptar-se a lògiques de mercat, a justificar la seva acció en termes d’impacte mesurable, a competir per recursos escassos. El repte és preservar la identitat ètica enmig d’aquestes dinàmiques, sense caure en la instrumentalització dels valors com a simple marca.
És aquí on l’axiologia pot jugar un paper clau com a eina de reflexió estratègica. No es tracta només de definir quins valors ens inspiren, sinó d’analitzar com es tradueixen en les nostres estructures, processos i relacions. Com es gestionen els conflictes entre valors? Com es garanteix la participació real? Com es promou la corresponsabilitat? Aquestes preguntes són essencials per evitar que el discurs ètic esdevingui retòrica buida.
També cal posar en valor el paper dels lideratges transformadors, capaços de sostenir la tensió entre idealisme i pragmatisme. Lideratges que no imposen, sinó que faciliten; que no busquen protagonisme, sinó que generen espais de cocreació. En aquest sentit, el tercer sector i l’economia social haurien de ser escoles de lideratge ètic, on es forma una nova generació de persones compromeses amb el bé comú.
Finalment, caldria destacar la importància de construir relats compartits. En un món saturat d’informació, calen narratives que donin sentit, que connectin les pràctiques amb els valors, que expliquin per què fem el que fem. El relat no és un afegit, és part de la transformació. I en aquest relat, l’axiologia no és una teoria abstracta, sinó una brúixola que orienta el camí.
En definitiva, el tercer sector i l’economia social són molt més que actors econòmics o prestadors de serveis. Són espais de resistència ètica, laboratoris de democràcia, comunitats de valors. I és en aquesta dimensió axiològica on trobem la seva veritable capacitat de transformar la societat. No des de la imposició, sinó des de la convicció. No des de la urgència, sinó des de la coherència. No des del poder, sinó des del sentit.