Article publicat a Social.cat el 13 de gener de 2025.
L’informe Transformació social, moviments migratoris i diàleg intercultural, que aquests dies hem fet públic des de l’Observatori per a la Transformació Social (OTS), assenyala als processos migratoris com un dels principals motors de la transformació social, política i cultural més importants de les societats. Per això és fonamental abordar el fenomen migratori amb un esforç intens i urgent d’aprenentatge, establint nous marcs conceptuals i polítiques innovadores que permetin afrontar el repte plantejat tant des d’una visió macro com micro. El document recull les conclusions del debat entre tres ponents amb mirades diverses, en el marc del quart dels Diàlegs pel canvi de l’OTS, després de dedicar els tres anteriors a la salut, a l’educació i a l’acció social.
El debat s’iniciava amb un diagnòstic elaborat a partir de les dades de l’enquesta de novembre del 2024 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), en la que entre altres coses es diu que si bé la ciutadania considera que la immigració contribueix al desenvolupament econòmic de Catalunya i en la vida cultural del país, el 58% pensa que n’hi ha massa. Cal destacar que la societat catalana, igual que passa a altres països de l’entorn, percep més persones immigrants de les que realment hi ha. Així mateix, una àmplia majoria de les persones entrevistades són partidàries de garantir drets a la immigració instal·lada a Catalunya de manera estable i regular: subsidi d’atur, vot a eleccions, accés a la nacionalitat i dret al reagrupament familiar. Però a alhora, una gran part de la població creu que les persones immigrants reben més serveis públics dels que aporten en impostos i el 56% percep un impacte negatiu en la qualitat dels serveis. No obstant això, diversos estudis indiquen que el balanç és positiu: els immigrants aporten més del que reben gràcies al fet que la majoria està en edat de treballar, mentre només un 5% supera els 65 anys i accedeix a prestacions contributives.
A la pregunta “Quins reptes afronta la nostra societat en relació amb els moviments migratoris?”, les ponents van identificar, entre d’altres, la necessitat d’humanitzar els moviments migratoris, la igualtat i equiparació de drets, la lluita contra el discurs d’odi, treballar per assolir marcs legals menys restrictius o fomentar la perspectiva comunitària per facilitar la cohesió social. Només d’aquesta manera aconseguirem passar d’un model basat en la gestió i el control a un model fonamentat en els drets humans, la protecció i la dignitat de les persones.
Pel que fa als agents del canvi identificats, es destaca a les persones (donar veu, visibilitzar i testimoni), les comunitats i associacions (xarxa, inclusió i compromís social), les administracions (polítiques públiques, gestió eficaç i estratègia), l’educació (models pedagògics antiracistes) i els generadors d’opinió (tallafocs del discurs de l’odi).
Com a conclusió de l’informe, s’enumeren algunes accions amb l’objectiu de caminar cap a un futur d’una societat inclusiva en un marc de convivència d’identitats i cultures. En aquest sentit, es proposa positivitzar la diversitat, fomentar el diàleg intercultural, la regularització migratòria, la construcció de teixit comunitari, el control del discurs d’odi a les xarxes socials i la generació de referents.
Estem davant un tema complex que cal afrontar de manera valenta i decidida, lluitant dia a dia contra els discursos racistes. Tal com escrivia fa uns mesos l’investigador Gonzalo Fanjul a l’article Migraciones: la profecía autocumplida, publicat al diari El País: “Si es presenta com un problema, es discuteix com un problema i es gestiona com un problema, és ingenu esperar que l’opinió pública percebi les migracions com alguna cosa diferent d’un problema”.