Editorial publicada al Butlletí de VINCLE el 30 de setembre de 2025.
De manera habitual, a les entitats socials parlem de la territorialitat en l’acció i de la proximitat territorial com a elements definitoris del tercer sector. I ho fem explicant que hem anat superant el centralisme barceloní i que cada cop més treballem amb mirada oberta al conjunt del país. Sense negar els esforços i passos fets, queda encara feina a fer en aquest aspecte. Treballar des de i amb el territori va més enllà d’obrir delegacions a Girona, Tarragona i Lleida.
Vivim temps de transformació accelerada, on les connexions digitals semblen desdibuixar les fronteres físiques i les realitats locals. Però des de VINCLE, entenem que el territori no és només un espai geogràfic: és identitat, comunitat i context. És allà on les persones viuen, on les necessitats prenen forma concreta, i on les solucions han de ser arrelades, compartides i sostenibles. El territori no és només on som, és com som. És des d’aquesta arrel que construïm vincles amb sentit.
La territorialitat ha estat, des dels inicis de VINCLE, un pilar fonamental. No com a límit, sinó com a font de sentit. Treballar des del territori i amb el territori ens permet escoltar millor, entendre les singularitats de cada comunitat i construir propostes que responen a realitats diverses. És en aquesta diversitat on trobem la riquesa del nostre país i és des d’aquesta diversitat que volem continuar teixint.
Quan parlem de territorialitat, parlem també de proximitat. De ser-hi. De conèixer els agents locals, les entitats, les administracions, les persones que fan que cada barri, cada poble, cada comarca, tingui una veu pròpia. Aquesta proximitat ens permet actuar amb més precisió, amb més empatia i amb més capacitat de transformació. Ens permet cocrear, no només intervenir.
A VINCLE, creiem en un model de desenvolupament que parteix del territori com a espai de participació, d’innovació i de justícia social. Per això, cada projecte que impulsem busca enfortir les capacitats locals, generar aliances i promoure processos que perdurin més enllà de la nostra intervenció. No venim a portar solucions tancades, sinó a obrir espais de diàleg i construcció col·lectiva.
La territorialitat també ens interpel·la com a organització. Ens obliga a revisar constantment com ens relacionem amb els diferents territoris, com adaptem les metodologies, com respectem els ritmes i les cultures locals. Ens convida a ser flexibles, a aprendre, a deixar-nos transformar per les persones amb qui treballem. És un exercici d’humilitat i de compromís.
En aquest moment, en què les desigualtats territorials es fan més evidents en l’accés als serveis, en les oportunitats laborals o en la participació ciutadana, reafirmem la nostra voluntat de ser part activa d’un canvi que posi el territori al centre. No com a escenari, sinó com a protagonista. La proximitat no és distància: és compromís, és presència, és transformació compartida.
Gràcies a totes les persones, entitats i administracions que, des de cada racó del país, ens obren les portes, ens comparteixen els seus reptes i ens conviden a caminar plegades. El territori és el nostre punt de partida, però també el nostre horitzó.