Per tercer any consecutiu, el
Grup de Periodistes Ramon Barnils i l’observatori crític dels mitjans Mèdia.cat
han impulsat l’Anuari Mèdia.cat., que en la seva edició 2013 recull quinze
reportatges d’investigació sobre quinze temàtiques que, durant l’any 2012, no
van gaudir d’un espai significatiu en els mitjans. El projecte compta amb el
suport del màster “La
Comunicació
dels Conflictes Internacionals Armats i els
Socials” de la UAB,
de la Universitat
Pompeu
Fabra, la Universitat de València i la Universitat de Vic.
Tots els reportatges són de
recomanable lectura, però avui voldria destacar el titulat “Ciutat Meridiana,
ciutat solidària”, d’Aitor Álvarez. En ell l’autor explica que la crisi ha
posat en marxa en aquest barri de les afores de Barcelona, un dels més
deprimits i castigats de l’àrea metropolitana, tot un seguit de xarxes formals
i informals de solidaritat entre els veïns. Gent gran que cuida infants mentre
els seus pares treballen, escoles que miren d’assegurar l’àpat diari de molts dels
seus alumnes o el restaurant de l’estació fent de menjador social són alguns
dels exemples de l’esforç dels que tenen poc per ajudar als que no tenen res.
Tot i que sembli el contrari,
els drames humans que s’amaguen darrera de la crisi encara estan massa
silenciats. La distància entre rics i pobres cada cop es fa més gran i el dia a
dia de moltes de les famílies que pateixen els estralls de la situació
econòmica s’aguanta, en molts casos, gràcies a les xarxes de solidaritat
veïnals.
Ciutat Meridiana no és un cas
aïllat; a la majoria dels barris obrers del nostre país es donen situacions i
respostes similars. I no només entre les classes populars. A molts altres llocs
de Catalunya, entre grups socials pertanyents al que fins ara hem anomenat
classe mitjana, s’estan posant en marxa accions solidàries i col·laboratives.
Grups de pares i mares que es posen d’acord per repartir-se les setmanes de
vacances dels nanos, per estalviar-se les despeses del casal d’estiu, mercats de
segona mà a les escoles per recollir diners per activitats, xarxes informals
d’intercanvi de roba, bancs del temps. Les pràctiques són moltes i la
creativitat de les persones, quan es tracta de trobar solucions, no té límit.

Ningú sap ni quan, ni com sortirem d’aquesta
etapa crítica per a la nostra societat, però mentrestant la solidaritat està
actuant de xarxa de protecció i resistència per a molts.