Article publicat a Social.cat l’11 d’abril de 2025.
En un món cada vegada més interconnectat, amb un entorn volàtil, incert, complex i ambigu, el pensament crític s’ha convertit en una habilitat imprescindible per viure i sobreviure. Formem part d’una societat immersa en una constant sobrecàrrega d’informació, on les veritats es barregen amb les mitges veritats, les manipulacions i les falsedats descarades. En aquesta conjuntura, desenvolupar el pensament crític no és només desitjable; ha esdevingut essencial.
El pensament crític és, en la seva essència, una forma activa de processar la informació. És l’habilitat d’analitzar idees, comprendre els seus fonaments, i valorar-ne la validesa i rellevància. Va molt més enllà de la simple assimilació de dades. Implica qüestionar, reflexionar i explorar perspectives diverses. És, en definitiva, la clau per navegar en la complexitat contemporània. Parlem de posar en joc diverses habilitats i actituds que permeten analitzar, avaluar i interpretar informació amb objectivitat i profunditat. Algunes de les principals estratègies serien:
- Mantenir una mentalitat oberta i una actitud de voler aprendre més sobre el món, qüestionant els propis supòsits.
- Examinar les evidències, les dades i les fonts d’informació per comprendre la seva validesa i rellevància.
- Identificar biaixos, errors de raonament i inconsistències en arguments, tant propis com dels altres.
- Valorar perspectives diferents i entendre-les abans de rebutjar-les o acceptar-les.
- Desenvolupar i defensar conclusions pròpies basades en evidències, evitant seguir cegament l’opinió general.
- Dedicar temps a analitzar les decisions, opinions i creences per tal de millorar-les constantment.
Aquestes claus formen la base per pensar de manera més informada i per contribuir a discussions constructives. Mai havíem tingut accés a tanta informació com ara. Les xarxes socials, els mitjans digitals i les plataformes en línia generen una quantitat incalculable de continguts cada dia. Però aquesta abundància ve amb un cost: el risc de desinformació. Hem vist com notícies falses poden influir en eleccions, dividir comunitats i fomentar conflictes. Davant d’aquest panorama, el pensament crític pot actuar com a filtre, separant el gra de la palla.
Si hi ha un lloc on el pensament crític hauria de ser omnipresent, aquest és l’àmbit educatiu. L’alumnat, més enllà d’aprendre a memoritzar informació, ha de saber qüestionar-la, analitzar-la i aplicar-la en contextos reals. L’educació tradicional sovint posa l’accent en el “què” més que en el “com”. Però la capacitat d’aprendre a aprendre, d’examinar els fets amb objectivitat i d’elaborar conclusions pròpies, és el que realment pot preparar les generacions futures per a la vida.
El pensament crític no és una habilitat que es limita a l’escola o altres entorns educatius; també té implicacions profundes en l’acció social. La necessària reflexió sobre les necessitats socials ha d’anar més enllà dels símptomes i aprofundir en les causes profundes i estructurals. Davant les desigualtats, cal fer-se preguntes com: quines estructures perpetuen aquesta situació? Quines accions serien efectives per generar canvis sostenibles? Només l’anàlisi basada en el pensament crític farà que la intervenció social sigui més efectiva.
Cal tenir present, però, que aplicar el pensament crític no és fàcil. Requereix temps, esforç i, sobretot, coratge. Coratge per desafiar les idees preconcebudes, per explorar perspectives que poden incomodar-nos i per prendre decisions informades encara que siguin impopulars. Però aquest esforç pot ser profundament enriquidor. Quan adoptem aquestes pràctiques, ens convertim en persones més autònomes i en ciutadania més responsable. A mesura que creixem com a pensadors crítics, també contribuïm a la transformació social per avançar cap a una societat més justa, equilibrada i reflexiva.
A nivell personal, cal treballar perquè el pensament crític evolucioni d’habilitat intel·lectual a una forma de viure i actuar. I hem d’educar als infants a ser curiosos, a explorar i a qüestionar. En última instància, ens ajuda no només a entendre el món, sinó també a transformar-lo. Comencem, doncs, per posar en pràctica aquesta habilitat en el nostre dia a dia. Des de les petites decisions fins als grans debats, fem que el pensament crític sigui el nostre guia.