Article publicat a Catalunya Plural l’11 de febrer de 2026.
El lideratge transformador es diferencia del lideratge merament gestor pel paper central dels valors. Justícia, solidaritat, sostenibilitat, dignitat, inclusió i transparència són els principis que donen sentit i legitimitat a la transformació social.
Vivim temps de crisi de lideratges, tant a escala local com global. La desconfiança envers les institucions, la polarització política, la incapacitat de donar resposta als grans reptes socials i ambientals i la sensació d’una manca de visió col·lectiva, són símptomes d’una societat que necessita nous referents i noves maneres de liderar. En aquest context, la necessitat d’un lideratge transformador emergeix com a proposta imprescindible per afrontar els desafiaments del nostre temps.
El lideratge transformador no es limita a gestionar canvis puntuals, sinó que impulsa processos que qüestionen estructures i generen noves formes de convivència. La diferència entre canvi i transformació social és fonamental: mentre el canvi pot ser superficial i reversible, la transformació implica una alteració profunda i sistèmica que redefineix valors, estructures i relacions de poder. El canvi és moure els mobles d’una casa; la transformació és reformar els fonaments i la manera d’habitar-la.
El lideratge que realment transforma es fonamenta en quatre pilars: empatia, visió, coratge i coherència. Neix d’una profunda capacitat d’escoltar i de connectar amb les necessitats i emocions dels altres, perquè sense empatia, qualsevol intent de guiar esdevé fred, autoritari o allunyat de la realitat social. Aquesta proximitat humana es combina amb la visió, aquella habilitat d’imaginar futurs possibles i d’inspirar la comunitat a caminar-hi plegats; la visió és la brúixola que dona direcció i sentit col·lectiu, que encén l’esperança i orienta l’acció.
Però imaginar no és suficient: cal coratge per desafiar l’statu quo, per assumir riscos i sostenir la transformació fins i tot quan les resistències semblen insalvables. I tot plegat només pren sentit si es fonamenta en la coherència, en l’alineació entre valors i accions, essent referent amb l’exemple, perquè només així es construeix la credibilitat i la confiança que permeten avançar col·lectivament.
Aquests trets són especialment rellevants en un moment en què la crisi de lideratges es manifesta en la manca de referents ètics, la desconnexió entre discursos i pràctiques, i la incapacitat de mobilitzar col·lectius al voltant d’un propòsit compartit. El lideratge transformador es diferencia del lideratge merament gestor pel paper central dels valors. Justícia, solidaritat, sostenibilitat, dignitat, inclusió i transparència són els principis que donen sentit i legitimitat a la transformació social. Sense valors, la transformació pot quedar reduïda a canvis superficials; amb valors, esdevé ètica i coherent, capaç de generar confiança i legitimitat.
El propòsit transformador actua com una brúixola personal i col·lectiva: orienta decisions, inspira coherència i dona sentit a l’acció. En temps de crisi, la claredat de propòsit i la connexió amb els valors són més necessàries que mai. Els reptes socials actuals, des de la crisi climàtica fins a la desigualtat, la digitalització o la polarització, són complexos i interconnectats. Cap agent pot transformar la realitat en solitari. La interacció entre individus, col·lectius i institucions és la que genera canvis profunds i sostenibles. El lideratge transformador és, per tant, un lideratge col·lectiu, capaç de connectar persones, valors i estructures per imaginar i construir futurs més justos.
En un món marcat per la crisi de lideratges, el lideratge transformador no és només una opció, sinó una necessitat. Només des d’una mirada sistèmica, arrelada en valors i orientada al propòsit, podrem afrontar els reptes globals i locals, i obrir camins cap a una societat més justa, sostenible i cohesionada.