Article publicat a Social.cat el 4 de desembre de 2024.
VICA (volàtil, incert, complex i ambigu) és un acrònim que es fa servir des de fa un temps per descriure l’entorn i la situació que ens envolta. El concepte va ser crear per l’Exèrcit dels Estats Units per descriure el món que va sorgir després de la Guerra Freda i es va generalitzar als anys 90. Traslladat posteriorment a l’estratègia empresarial i a la gestió de les organitzacions, va ser el sociòleg Zigmunt Bauman qui va vincular la idea als seus postulats de modernitat i societat líquida, definint un món més veloç i ansiós per les novetats, més precari respecte a l’estabilitat de les coses, vertiginós en canvis i transformació i esgotador per l’estrès que significa adaptar-se diàriament.
Avui l’entorn VICA serveix per prendre consciència dels reptes i preparar-se per fer-hi front, adquirint coneixements sobre l’anticipació, l’evolució i la intervenció. Això, evidentment, ha reforçat encara més el paper i protagonisme de les consultores especialitzades a acompanyar a organitzacions de tota mena. De fet, diuen les males llengües que als despatxos de les “Big Four”, terme anglès que es fa servir per referir-se a les quatre firmes més importants del món en el sector la consultoria i auditoria (Deloitte, PricewaterhouseCoopers, Ernst & Young i KPMG), se sent sovint l’expressió “a més confusió, més facturació!”.
La volatilitat fa referència a un món oscil·lant on permanentment es trenca l’equilibri. Canvis de paradigma, desequilibri de l’ecosistema i les economies, turbulències.
La incertesa ens parla de la manca de predictibilitat. Sensació de caos. Res és segur i hi ha més preguntes que respostes. La gestió de la incertesa forma part del nostre dia a dia.
La complexitat es fixa en la diversitat i barreja de temes. El model causa-efecte ja no funciona. La manera de fer antiga no serveix i qui no s’adapta no sobreviu.
L’ambigüitat és conseqüència la complexitat, la incertesa i la volatilitat de tot. Aparentment, les coses són cada cop més complicades i adquireixen significats diversos.
Seria absurd negar la dimensió del fenomen i no entendre que l’entorn en què es mouen avui les organitzacions recull molts d’aquests aspectes, motiu pel qual han de fer front a nous reptes apostant per la flexibilitat, l’adaptació i la col·laboració. Però també és cert que una part de la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat ve creada per determinats interessos que a la vegada acaben proposant respostes i solucions que acostumen a anar en sentit contrari als interessos col·lectius i al bé comú. Sovint, malgrat el caos, les coses són més fàcils del que semblen.
Per tot plegat m’atreveixo a proposar un altre entorn VICA, no necessàriament oposat a l’actual, sinó més aviat complementari i enfortidor. Un entorn que faciliti l’adaptació i reforci les propostes de les organitzacions amb visió i objectius socials centrades en les persones. Una proposta amb quatre eixos.
Els valors, en tant que obliguen a actuar d’una manera determinada i guien la conducta, la percepció de la realitat i el pensament de la persona i del grup. Un sistema de valors basat en la coherència, és a dir, no existeix contradicció entre els valors més fonamentals i la seva pràctica. Dels valors declarats als valors practicats. En el cas de les organitzacions, tots els membres comparteixen i promouen principis ètics clars i ferms, creant un ambient de confiança i respecte mutu.
La iniciativa de ser proactius, de pensar i d’actuar per crear oportunitats i projectes, des de qualsevol àmbit, no només l’empresarial. L’emprenedoria implica alguns trets individuals i col·lectius, com són la creativitat, la valentia, la responsabilitat, la perseverança o la capacitat de generar confiança. Les persones no esperen que altres donin el primer pas, sinó que prenen la iniciativa per solucionar problemes i proposar millores.
El compromís, entès com el grau de convicció d’una persona o organització amb un objectiu que es tradueix en accions clares i perseverants per aconseguir-ho. Cada membre de l’organització està profundament compromès amb els objectius i la missió del grup, mostrant dedicació i responsabilitat en les seves accions.
L’apoderament com a definició del procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials. Si es dona poder a les persones perquè prenguin decisions, se’ls atorguen les eines i el suport necessaris per desenvolupar-se i contribuir al màxim de les seves capacitats, enfortim els eixos esmentats anteriorment.
Certament, vivim temps complexos, però davant d’això cal reforçar aquells moviments, projectes, estratègies i organitzacions que persegueixin fer front a la incertesa reforçant el pensament crític actiu i la iniciativa compromesa amb els drets i la qualitat de vida de les persones. Desesperació o esperança; renúncia o pas endavant. Tal com va dir el pedagog Paulo Freire: “No hi ha denúncia veritable sense compromís de transformació, ni compromís sense acció”.