Demà al matí, com cada dia
feiner, passarà aproximadament una hora entre el moment de llevar-vos i el
d’entrar a treballar. Això si no viviu gaire lluny de la feina i sou dels que
invertiu bona part del dia en desplaçaments. Ara imagineu-vos que durant aquesta
hora, sense encara haver començat la jornada, haguéssiu guanyat gairebé 2.000
euros. I que al final del dia, en tornar a casa, el vostre compte corrent
s’hagués incrementat en més de 40.000 euros.
2.000 euros mentre arribes a la
feina escoltant la Terribes o en Basté. Sona bé, oi? Doncs això és el que li
passa cada dia a un tal Leo Messi. Jugador de futbol. El millor del món. I això
comptant només el seu sou oficial, Si afegíssim altres ingressos com drets d’imatge,
la quantitat s’incrementaria significativament.
Per analitzar la dimensió de la
xifra, penseu que si sou dels que només ingresseu el salari mínim
interprofessional, mentre ell guanya aquesta quantitat, vosaltres teniu 0,91
euros. Si sou més afortunats i esteu en el sou mitjà d’un treballador català,
us situeu a 2,89. I si sou dels privilegiats que gaudiu d’una retribució de les
que et suposa el màxim tipus de retenció per part d’hisenda, podríeu arribar a
uns interessants 11,57.
No estem parlant d’un científic
de renom, ni d’un directiu d’una gran empresa, ni d’un jutge, ni tan sols d’un
president de govern o d’un conseller. Estem parlant d’un jugador de futbol,
pertanyent a un col·lectiu que es caracteritza, amb honorables excepcions, per
un nivell formatiu escàs o nul, uns coneixements culturals primaris i unes
habilitats personals i socials més aviat precàries.
Però no s’acaba aquí,no.
Resulta que Messi ha estat imputat per presumpte frau fiscal. Hisenda l’acusa
de defraudar en tres exercicis per la tributació dels ingressos derivats de la cessió
dels drets d’imatge a tercers. Li reclamen 4,1 milions d’euros. Que un
professional amb aquests ingressos i amb la seva projecció defraudi en el
pagament d’impostos diu molt del personatge i del seu entorn. Però també de la
societat que l’envolta.
La cirereta del pastís és,
però, que quan el passat divendres Messi va anar a declarar als jutjats de Gavà
en relació a la imputació, va ser rebut i aclamat per centenars de persones que
li demanaven autògrafs i el justificaven en declaracions als mitjans presents.
Alguns opinadors s’han escandalitzat pel fet que entrés somrient a declarar.
Perquè? Somriure és el mínim que pot fer. Per dins es deu partir la caixa
veient com els catalans de 0,91 o 2,89 euros l’hora tracten com un heroi a un
tipus amb uns ingressos indecents que a sobre té els nassos d’estafar-nos a
tots. Presumptament, és clar.
Què ens està passant? Per algú
que cada setmana mira de reflexionar sobre els drets i la justícia social, es
fa difícil d’entendre l’acceptació per una part important de la societat de
fets tant escandalosos. Avui parlem dels futbolistes, però també ho podríem fer
d’altres personatges que s’enriqueixen de manera vergonyant com banquers,
polítics antics reciclats en consellers delegats de no se sap que o assessors
que cobren pel seu silenci. Vivim temps complexos i durs en els que omplim els
carrers reclamants llibertat per tenir un futur millor, ens mobilitzem per no
perdre les pagues extres i ens queixem de les retallades. Tenim un govern que
no té diners i que no pot pagar al dia les seves factures. Però assumim amb
naturalitat els privilegis i la hipocresia d’una minoria als que a més
convertim en ídols.
Dos comentaris finals.
Primer. Sé que aquest article
serà ràpidament acusat de demagog per uns quants. Ho accepto. Però els fets són
els fets. La diferència entre 2.000 i 0,91 són 1.999,09. Es vesteixi com es
vesteixi.
Segon. He escollit Messi, però
també podia haver parlat de Bale o Cristiano. És el mateix. Sóc culé i segueixo
el Barça cada cap de setmana. Però del futbol, només m’interessa el que passa a
la gespa. La resta, vestuaris, despatxos, em provoca més aviat desinterès.