Comparteixo moltes de lesopinions del periodista Antonio Baños, que recentment ha publicat “La rebel·lió
catalana”. En una de les darreres entrevistes explica que “això de ser
independentista és com ser adolescent: es tracta d’un estat transitori”. I una
segona reflexió: “Un és independentista un temps, per ser ciutadà de la
república. I trobo que dibuixem molt poc aquesta república; no la pensem prou”.
Així ho veiem uns quants. Tenim
ganes de deixar de ser independentistes d’una vegada perquè això voldrà dir que
per fi s’ha normalitzat la situació; que finalment tenim un país com els altres
i que les nostres preocupacions i accions s’han de concentrar en tirar-lo
endavant.
ganes de deixar de ser independentistes d’una vegada perquè això voldrà dir que
per fi s’ha normalitzat la situació; que finalment tenim un país com els altres
i que les nostres preocupacions i accions s’han de concentrar en tirar-lo
endavant.
Però té raó Baños quan diu que
no pensem prou en la nova Catalunya Estat. Des que el procés cap a la
independència va agafar embranzida, molts dels que el volen fer fracassar han
generat falses polèmiques i debats amb l’objectiu de desviar l’atenció. Un
d’aquests és l’absurda dualitat entre l’eix nacional i l’eix social. Tot va
junt. La construcció dela
Catalunya del futur, de la república, ha de passar per
dissenyar un nou model de país.
no pensem prou en la nova Catalunya Estat. Des que el procés cap a la
independència va agafar embranzida, molts dels que el volen fer fracassar han
generat falses polèmiques i debats amb l’objectiu de desviar l’atenció. Un
d’aquests és l’absurda dualitat entre l’eix nacional i l’eix social. Tot va
junt. La construcció de
Catalunya
dissenyar un nou model de país.
No la pensem prou. Les energies
i el temps s’estan dedicant a estúpides polèmiques partidistes mentre hi ha molta
feina per fer. Cal implicar a tots als agents socials, a l’associacionisme, als
moviments socials, a més dels partits, per definir els sistemes educatiu,
sanitari i social que tindrem. Cal treballar amb el cooperativisme i altres
fórmules de l’economia social per proposar noves formes d’empresa i
emprenedoria. Sindicats i patronals han d’apostar d’una vegada pel futur del
país.
i el temps s’estan dedicant a estúpides polèmiques partidistes mentre hi ha molta
feina per fer. Cal implicar a tots als agents socials, a l’associacionisme, als
moviments socials, a més dels partits, per definir els sistemes educatiu,
sanitari i social que tindrem. Cal treballar amb el cooperativisme i altres
fórmules de l’economia social per proposar noves formes d’empresa i
emprenedoria. Sindicats i patronals han d’apostar d’una vegada pel futur del
país.
Aviat farà un any que la
multitudinària manifestació de l’11 del setembre va suposar un punt d’inflexió
en que la gent es va decidir ser protagonista del seu futur. I aquesta força no
és pot parar. Els partits? Els polítics? Molts estaran a l’alçada i alguns ens
decepcionaran. Com sempre; res de nou.
multitudinària manifestació de l’11 del setembre va suposar un punt d’inflexió
en que la gent es va decidir ser protagonista del seu futur. I aquesta força no
és pot parar. Els partits? Els polítics? Molts estaran a l’alçada i alguns ens
decepcionaran. Com sempre; res de nou.
Hi ha moltes ganes de deixar de sentir a
indecents amb sous milionaris proposar que la gent treballi per menys del
salari mínim interprofessional. D’oblidar governants mediocres que demanen
paciència als que perden l’esperança sense feina ni futur. De perdre de vista
monarques corruptes als que estomacs agraïts riuen les gràcies. Moltes ganes de
deixar de ser independentista i de dedicar-nos a tenir les millors escoles,
hospitals i empreses possibles. Moltes ganes de ser gent normal.