Temps convulsos. Incertesa. Complexitat. Conflicte. Aquesta és una època de
converses preocupades, que molt sovint acaben amb un “i ara què?”. I
darrerament, en moltes d’aquestes converses, sorgeix un lament compartit: no hi
ha marge pel matís, tot és blanc o negre. És cert; no són bons temps pel matís.
Estem davant un conflicte polític que tendeix a la polarització. Les
discussions i anàlisis donen poc marge als “si, però”

Però tant cert com això, ho és el fet que davant algunes de les situacions
que s’estan produint, el matís pot esdevenir imprudent i perillós. La ofensiva
d’una part de l’Estat contra els drets individuals i col·lectius del nostre
país demana una resposta sense fissures en defensa de la democràcia. Davant els
atacs dels que es defineixen a partir del “si no estàs amb mi, estàs contra
mi”, l’equidistància queda fora de joc.

El matís forma part de la manera de fer del cooperativisme i del tercer
sector. Podríem dir que està en el nostre ADN. L’assemblea, la participació,
l’empresa democràtica, impliquen matís. El gris entre el blanc i el negre és
diàleg, negociació i acord. I el matís esdevé la base del consens i del pacte.
No hi hem de renunciar.

Els darrers esdeveniments, amb empresonaments de líders socials i polítics,
detenció del president exiliat i persecució indiscriminada de ciutadans i
ciutadanes amb una determinada ideologia, han portat a les entitats
representatives de l’economia social a posicionar-se, amb comunicats com el de
la
Confederació de Cooperatives de Catalunya  o el que van emetre de manera conjunta la Confederació i la Taula del Tercer Sector Social. No pot ser d’una altra manera. Cal defensar la democràcia perquè és la
base d’una societat cohesionada i justa. Però també perquè des del nostre
sector sabem millor que ningú que quan hi ha retallades de drets, quan
l’autoritarisme s’imposa, els primers i principals damnificats són els
col·lectius vulnerables i les minories. I no hi ha economia social sense
llibertat i democràcia.

Estem davant un conflicte polític que demana solucions polítiques. Cal que
el diàleg i la negociació s’imposin. En res ajuda la judicialització permanent,
amb mesures injustificables que no fan més que incrementar els nivells de
repressió i càstig. Mesures que, a més, acabem perjudicant familiars i fills,
tal i com ens explica la presidenta de la FEDAIA en
aquest valent article al Diari Ara.

Temps convulsos. Temps de posicionar-se a favor dels valors democràtics, de
la ciutadania que aposta pel diàleg, de la societat que diu no a la limitació
de drets. Tot esperant que aviat puguem recuperar el matís en els processos que
ens acabin portant a construir un futur més social, més just i més integrador.