Immersos en la segona onada de la
pandèmia i mirant d’acompanyar a les entitats en la feina de fer front a la
greu crisi social que tenim davant, les entitats representatives continuem
treballant en allò que podem anomenar accions de llarg recorregut, que ens
ajudin a consolidar mecanismes d’enfortiment, protecció i defensa de sector
social.
Aquest mes d’octubre hem tingut una bona
notícia en aquest sentit. El dia 13, les presidències de les cinc entitats
membres de l’Associació
Economia Social Catalunya, que agrupa cooperativisme, tercer
sector, mutualisme i economia solidària, acordàvem amb el Conseller de Treball,
Afers Socials i Famílies i amb el Director General d’Economia Social, el Tercer
Sector i les Cooperatives, el document de Bases de la Llei d’Economia Social
i Solidària (Impuls d’un marc normatiu que reconegui l’ESS i la seva voluntat
per transformar l’economia). Un text que presentarem als grups
parlamentaris, de manera conjunta, durant les properes setmanes.
Es tracte d’un acord d’una gran
importància, pel que suposa de consens entre les diverses famílies de l’ESS i
pel fet que Govern i sector haguem aconseguit pactar el text sense gaires
dificultats. El següent pas es l’articulat de la llei a partir d’aquestes
bases. Caldrà esperar a les eleccions i a la constitució de Govern i Parlament
per tancar-lo i aprovar-lo. Però no tenim cap dubte que amb aquest consens
previ, els conjunt de les forces parlamentàries de la propera legislatura
apostaran per tirar endavant la llei.
En el marc de l’AESCAT i conjuntament
amb la Taula, hem aconseguit que el text reconegui el paper clau de la
iniciativa social sense ànim de lucre en l’àmbit dels serveis d’atenció a les
persones de caràcter social i la seva priorització en la gestió de serveis
públics d’aquest tipus. Ara caldrà concretar a l’articulat aquests aspectes i
altres que contribueixin a l’enfortiment i promoció de les entitats socials.
L’estratègia que el sector ha vingut
definint durant els darrers anys pel que fa a la incidència pel desenvolupament
de marcs normatius, passa també per l’elaboració i aprovació d’una Llei
d’Acció Concertada amb la iniciativa social sense ànim de lucre per a la gestió
de serveis públics d’atenció a les persones. L’any 2018 La Confederació va
presentar una proposta amb articulat
per aquesta llei. Dos anys després, encara seguim reclamant-la. Tot i el
compromís públic del Govern per tirar-la endavant, primer per part del
Conseller de Treball, Afers Social i Famílies el mateix 2018 i després en el
text de l’Acord per una Catalunya Social signat entre el sector i el Govern el
juliol passat, el grup de treball mixt constituït per treballat la llei està
aturat des de fa mesos. Continuarem insistint en la necessitat de reactivar-lo.
Sense oblidar que la Llei d’acompanyament dels pressupostos 2020 també inclou
l’acord de desenvolupar na llei d’acció concertada en el termini màxim de dos
anys.
Ja fem tard amb la Llei d’Acciò
Concertada. Si en disposéssim, ens estalviarem fets com els que hem vist
aquesta mateixa setmana, quan l’Ajuntament de Barcelona ha tornat a adjudicar,
com el 2016, una part del Serveis d’Atenció Domiciliària a una gran mercantil,
vinculada en aquest cas a un fons d’inversió. Però a més, un marc normatiu
d’aquest tipus hauria permès que el sector fes front a la pandèmia i a les
crisi derivades amb millors condicions, major estabilitat i finançament
equilibrat, assegurant també la màxima optimització dels recursos públics
destinats.
La tercera pota legislativa haurà de ser
una futura Llei del Tercer Sector Social de Catalunya. Un cop reforçat
el sector amb la Llei d’Economia Social i Solidària i assegurada l’acció
concertada com a mecanisme de relació amb les administracions pel que fa a la
gestió de serveis, caldrà pactar una llei pel sector que reguli tots els
aspectes que li són propis. Una llei que no pot quedar-se amb norma
administrativa i ha d’aspirar a tenir caràcter polític pel que fa al
reconeixement i promoció de les entitats socials.
En mig de l’incertesa del moment i
justament perquè ens cal mirar més enllà, hem de ser valentes i imaginar-nos
una país nou que definitivament aposta per la iniciativa social sense ànim de
lucre per garantit drets socials i qualitat en l’atenció a les persones.