Article publicat a Catalunya Plural el 17 d’agost de 2023.
El mes d’agost, tot i que s’ha perdut part d’aquella sensació d’aturada total, ciutats buides i turistes amunt i avall, continua sent el mes de vacances per excel·lència per aquells que en poden gaudir. Aquest 2023 l’avançament electoral ha provocat que no sigui un agost qualsevol. Tot i que qui més qui menys ha mirat de fer una aturada encara que breu, començant pel mateix Pedro Sánchez, que va ser dels primers en marxar, les negociacions per mirar de constituir govern a l’Estat han ocupat a partits polítics i mitjans de comunicació. Les converses, les conegudes i les secretes, estan en marxa i aquests primers dies d’agost han donat per unes quantes reflexions. Des de Flandes estant, ben a prop de Can Puigdemont, recullo alguns apunts producte d’unes tardes d’estiu agradablement fresques i plujoses.
1. Malgrat l’escenificació, l’objectiu final del “deep state” continua sent que els partits catalans no pintin res en una possible composició de Govern. Aquests si que no fan vacances i estan treballant dur. O presideix Feijoo o repetició d’eleccions.
2. La pèrdua d’un escó per part del PSOE a favor del PP pel vot exterior té molta més transcendència del que sembla. La feblesa dels socialistes amb la majoria popular al Senat es veuria agreujada amb una inestabilitat permanent. Un suposat Govern de progrés, amb el suport de bascos i catalans i la necessitat de negociar llei a llei durant quatre anys no és el millor dels escenaris.
3. VOX “ciutadaneja”? Els resultats de l’extrema dreta van ser dolents, però no deixa de sorprendre la rapidesa amb que ha esclatat la crisi, dimissions incloses. Sembla que els de l’IBEX tornen a abandonar a mitja carrera al seu “cavall guanyador”. Un altre “huele a remuntada” llençat a la paperera.
4. Atenció al PNB! La nova aritmètica dona als bascos un paper clau perquè governi la dreta. Ja han dit públicament que en cap cas faran president a Feijoo, però oi que ja hem viscut aquesta història altres cops? El PNB sempre troba la manera de treure rèdits i justificar-ho. Peix al cove nivell IESE!
5.Toc de queda a Junts. Algú ha donat la consigna i s’està obeint. Parlen poc i només qui ho ha de fer. A veure-les venir. Tenen bones cartes i cal jugar-les amb intel·ligència. L’actitud d’aquest dies és una bona senyal.
6. Sumar, Comuns, l’esquerra que espera. Els primers dies van estar molt actives i semblava que Yolanda Díaz anés a fer de mestra de cerimònies de les negociacions, però darrerament ha baixat l’entusiasme. Esperen les indicacions de Pedro Sánchez mentre continuen somiant amb la reedició del Govern de progrés, sense la immolada Irene Montero, és clar.
7. Esperant que es clarifiqui l’escenari per saber si finalment aconseguirà ser Ministra d’Habitatge, Ada Colau colla a Collboni perquè compleixi el seu pacte i els Comuns tornin a entrar al govern de la ciutat de Barcelona, mentre l’alcalde comença a esborrar les coloraines dels carrers. Un final a l’alçada del trist espectacle del passat 17 de juny. Sirera no sap si riure o plorar.
8. Silenci tens a la cúpula d’Esquerra. Junqueras, Rufián, Sol,… La xerrameca ha donat pas a desaparicions mediàtiques. Només es manté l’obsessió per demostrar que estan negociant amb Sánchez mentre Pedró ja ha posat l’ok al costat d’ERC sense haver aixecat el telèfon.
9. Els de l’1 d’octubre, els republicans de cor, els que sempre han estat malgrat tot, els que volen canviar el rumb d’Esquerra abans s’estavelli per culpa de l’orgull i la falta d’autocrítica d’una cúpula massa pagada de si mateixa, segueixen actius. Es couen coses i a la tardor tindrem notícies.
10. Sembla que la CUP seguirà amb el seu procés de refundació quan els seus responsables tornin de la Cerdanya i de l’Empordà.
Bonus track. La gran pregunta és que passarà si hi ha repetició d’eleccions. Tornarem al bipartidisme extrem? S’enfonsaran encara més VOX i Sumar? Es repetirà el vot de càstig als partits independentistes catalans? Seguirà tenint un paper clau el PNB? No, aquesta darrera no cal. Això no canvia mai.