Article publicat a Catalunya Plural el 3 d’octubre de 2024.
La coherència, entesa com la correspondència lògica entre les idees d’una persona i la seva manera de comportar-se és una de les actituds més valorades en les relacions personals i professionals. Per això la incoherència entre el que es diu i el que es fa com a tret característic i recurrent d’un individu o d’una organització genera desconfiança, dubtes i malestar. Aquest serà un concepte molt present en els debats que es produiran entre les diferents precandidatures que opten a dirigir el futur d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Vam ser molts els analistes que quan es va produir la darrera desfeta electoral d’ERC, tancant un cicle maleït iniciat el 2017 i que va suposar una continua sagnia en forma de pèrdua de vots, esperàvem que els màxims responsables del partit assumissin les seves responsabilitats fent un honorable pas al costat. Però un cop més la lògica no s’ha imposat i les dimissions es poden comptar amb els dits d’una mà. I a més, algunes d’aquestes ho han estat de manera diferida, fins que s’arribi al congrés. Ni foc nou, ni fer net, ni res de res.
L’escàndol encara insuficientment aclarit, dels cartells contra l’Alzheimer i la posterior negociació i votació interna per investir a Salvador Illa es van fer servir per fer passar el temps i desviar l’atenció sobre les davallades electorals i la necessària renúncia de la cúpula del partit. D’aquest manera s’ha arribar a l’escenari actual, en el que quatre precandidatures competiran per aconseguir els avals que els permetin constituir-se en candidatura. El debat entre la militància es viu i intens. També externament hi ha interès, per diferents motius, per conèixer que hi ha darrera de cada grup.
Per una banda tenim dues candidatures, Militància Decidim, declaradament junquerista i Nova Esquerra Nacional, aparentment rovirista. En ambdues hi ha persones a les que conec des de fa temps i valoro a nivell personal i polític, però el fet que estiguin liderades i/o comptin amb un grapat de persones que han tingut importants responsabilitats de partit i govern en els anys del desastre, fa difícil parlar de renovació. Més aviat sembla un enfrontament obert, amb les seves dosis de joc brut, per veure qui dels que manava continua mantenint el poder.
També es configura una tercera precandidatura, Foc Nou, en aquest cas amb portaveus però sense candidats formals. Un grup que es presenta com a renovador però que de moment posa sobre la taula figures lligades al passat i amb vincles importants amb els referents de les dues candidatures oficialistes. Caldrà veure’n l’evolució per escatir quin rol jugaran en tot el procés.
En mig d’aquestes guerres fratricides, des del Col·lectiu Primer d’Octubre, corrent crític del partit que des de l’any 2019 ve denunciant les irregularitats internes i anunciant que l’estratègia seguida portaria a l’actual situació de fracàs electoral, ha impulsat la candidatura Recuperem ERC. De fet, va ser el primer grup de militants que va anunciar públicament, el passat mes de maig, la voluntat de presentar-se a les eleccions. La meva pertinença al Col·lectiu des de fa tres anys m’ha portat a implicar-me a fons, per coherència, en aquesta candidatura, amb la voluntat de retornar el projecte polític en el que vaig entrar en fa més de vint a les propostes i postulats que l’han definit com a partit referent de l’independentisme d’esquerres del nostre país.
Tot i la insistència d’alguns periodistes en anomenar als membres de Recuperem ERC “els ortodoxos”, nosaltres preferim parlar del coherents. Un candidatura formada per militants de base, amb diferents perfils professionals, que mai han ocupat càrrecs i que per coherència defensen el mateix que es defensava l’any 2017, amb un programa que parla de recuperar l’estratègia política de l’independentisme, de recuperar l’assemblearisme i la democràcia interna i de no donar suport als partits del 155.
La precampanya no està sent fàcil. No es disposa dels recursos d’altres candidatures, es treballa amb el temps robat a les respectives tasques professionals, el minso finançament ve de les aportacions personals dels membres del Col·lectiu i es pateix el silenci intencionat d’alguns mitjans de comunicació, que ni tan sols esmenten Recuperem ERC quan fan recompte de candidatures o que pel matí manifesten en antena la voluntat de donar espai a totes les propostes i per la tarda ignoren sense respondre els reiterats correus proposant una entrevista al candidat. Més incoherència! Malgrat tot, no es renuncia a donar a conèixer les propostes anant a tots els racons dels Països Catalans on som convidats pels casals del partit.
Mentre el conjunt de la societat assisteix entre la indiferència i la incredulitat a aquest procés intern i els mitjans de comunicació miren de treure l’aigua clara de les acusacions creuades d’uns i altres, la candidatura de renovació sorgida des de les bases treballarà per fomentar el debat, el respecte i l’honestedat. No només es tracta d’arribar a unes eleccions i a un congrés que tornin la dignitat al partit; encara més important és l’endemà, en el que caldrà començar a treballar per recuperar la confiança i el reconeixement de la ciutadania. Estem possiblement davant la darrera oportunitat d’evitar que el partit històric de Catalunya, protagonista d’alguns dels moments més importants de la nostra història, s’aboqui al precipici de la irrellevància i la desaparició.